Persones amb discapacitat visual
És evident, que fins que no tenim alguna discapacitat, no ens plantegem les dificultats que aquesta comporta.
Per això, el meu objectiu és apropar-vos una mica al món de les persones que han de viure amb discapacitats visuals i també explicar-vos algunes de les estratègies que utilitzen.
Vaig reunir-me amb una parella del barri amb aquesta discapacitat.
Vam parlar de moltes coses, però intentaré sintetitzar-les i explicar-vos el que crec que és més important.
El Manel ha fet molts cursos de informàtica per a gent que té aquesta discapacitat. I us preguntareu com? Doncs, hi ha un programa detector de pantalla que llegeix tot el que és text, d’aquesta manera poden cercar informació i treballar amb programes de audio.
El Manel m’explicava que amb un grup de gent de l’associació ONCE, van crear un programa de ràdio, que s’anomena “Andromena ràdio” la seva web és la següent http://andromedaradio.blogspot.com/2010/10/el-origen-de-las-cosas.html
Però també hem va explicar que no tots els programes son accessibles, perquè no estan adaptats.
A l’hora de cercar informació tenen una gran problemàtica, ja que ells no poden donar una ullada a la pàgina web i saber si els hi enteresa o no, sinó, que han d’anar línia per línia, i això els fa perdre molt de temps.
És evident, que a més ells no poden utilitzar ratolí, aleshores s’han de moure per tota la pantalla amb el teclat i això també comporta pèrdua de temps.
Tenen dificultats a l’hora de visitar algunes pàgines, pel gran nombre d’icones que s’utilitzen i que el detector de pantalla no pot llegir.
L'Ana hem va explicar que quan anava a la universitat, portava sempre una gravadora i enregistrava totes les classes i al arribar a casa passava els apunts amb una maquina d’escriure amb braille. Actualment aquesta tasca podria fer-se més amena, perquè podrien anar a classe amb un auricular i anar-lo passant directament a l’ordinador.
Una de les coses que jo hem preguntava, era com sabien de quin color portaven la roba i la senyora hem va ensenyar un aparell que és diu “colorino” i que es posa damunt la roba, fa com una foto i després et diu el color que és.
Tots els aparells adaptats, com per exemple una rentadora, el colorino, o també un altre que serveix per saber si les llums estan enceses o apagades són molt cars.
Segurament, haureu vist alguna vegada un gos guia, doncs us explicaré que per aconseguir un gos d’aquest tipus cal esperar una mitja de tres anys i que estan valorats en 30.000 €. La espera val la pena, perquè una vegada els tenen els hi proporcionen una gran autonomia, i això es molt important, ja que, esta clar que ningú pot viure per tu.
Sobre aquest tema estret una frase que hem fa pensar molt i és que “ no fa més qui pot , sinó qui vol “
- Buscar altres alternatives
- Superar els obstacles
- Força de voluntad
- Apreciar la vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada